Noli me tangere

El cabaret, com aquell joc de miralls de fira que Bob Fosse va convertir en imatge deformada, monstruosa i alhora abraçable, continua sent avui un espai possible per mirar-nos. En un present travessat per la intel·ligència artificial i per la capacitat de recrear allò que no existeix, *Noli me tangere* reivindica el cabaret com un lloc de reflexió, de provocació i de burla sobre nosaltres mateixes: sobre el desig de ser, de semblar i de convèncer. Un director retirat —o gairebé— prepara la seva darrera aparició. Sent que encara té alguna cosa a dir i vol parlar amb franquesa de la seva pròpia veritat, una veritat atropellada durant dècades. L’ajuda el seu assistent, company de vint anys, però l’aparició de La Flama ho trasbalsa tot: és ell qui convoca la inspiració o és la llum qui l’assalta? Entre textos, improvisacions i cançons, l’espectacle construeix un mirall de la societat contemporània i una recerca de la *joie de vivre* en temps de guerra, conflictes interiors i violències